Thomas De Quincey considerava que la intelligncia humana no havia assolit mai l'alada que va atnyer amb Immanuel Kant, un del filsofs ms influents de tots els temps. I tanmateix la intelligncia humana, fins i tot quan arriba tan amunt, no solament s mortal sin que pot decaure, envellir, tornar-se decrpita. Llavors, De Quincey experimenta encara ms afecte per aquesta claror suprema, just en el moment en qu vacilla. En segueix les palpitacions. Anota l'hora en qu Kant deixa de poder crear idees generals i ordena falsament els fets de la natura.

Certifica el moment en qu la seva memria defalleix i l'instant en qu la seva facultat de reconixer s'extingeix. Pinta els quadres successius del seu deteriorament fsic, fins a l'agonia, fins a la darrera espurna de conscincia, fins al sospir final. D'aquesta manera, el relat dels ltims dies d'Immanuel Kant esdev un llibre universal sobre la decrepitud que pot colpejar a tothom, independentment del seu geni.